Acte 'Com Millorar La Meva Ciutat Des D'un Laboratori Ciutadà' - Biennal De Pensament 2020

Intercanvi de reflexions sobre el rol i les metodologies dels laboratoris ciutadans, el retorn social, el treball en xarxa i la innovació ciutadana en el marc de la Biennal de Pensament 2020

La taula rodona organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha estat el primer pas per incorporar els laboratoris ciutadans com a peça fonamental en el procés ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030’

Aquest dimarts 13 d’octubre Citilab ha acollit el debat ‘Com millorar la meva ciutat des d’un laboratori ciutadà’, un acte que ha reunit representants de laboratoris ciutadans públics, administració i empresa cultural privada per reflexionar i compartir perspectives i experiències sobre el paper dels laboratoris ciutadans en l’actualitat i especialment en moments de crisi.

Sergi Frías, responsable de Coboi lab, Ester Omella, cap de l’Oficina de Programació i Avaluació de Serveis de Biblioteques (Àrea de cultura de la Diputació de Barcelona), Irene Lapuente, fundadora de La Mandarina de Newton, i Javier González, director gerent del Citilab, han sigut els participants d’aquest col·loqui moderat per Oriol Estela, coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Amb aquest esdeveniment, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Citilab mostren el seu compromís de treballar plegats per incorporar els laboratoris ciutadans com a peça fonamental en el procés ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. Tal com ha apuntat Oriol Estela durant l’acte: “És aquí on tenen un paper molt important la ciutadania i aquests dispositius que són els laboratoris ciutadans que donen l’oportunitat a la gent de millorar la seva ciutat”.

El rol dels laboratoris ciutadans

“Els laboratoris ciutadans han d’assumir un paper protagonista. Per què? Perquè els labs estan pensats perquè, en moments de crisi, un grup de persones empoderades puguin donar resposta a aquests reptes des de la creativitat, des d’una nova cultura basada en la innovació oberta i la col·laboració, la consciència col·lectiva” ha afirmat Javier González, tot encetant la conversa.

Javier González (Citilab) - Biennal de Pensament 2020

Javier González (Citilab) durant el debat

A continuació, Sergí Frías ha pres la paraula i ha assegurat que els laboratoris ciutadans són actualment el resultat d’una evolució orgànica, el fruit de l’aprenentatge, l’experimentació i els errors. El responsable de Coboi lab ha fet la seva pròpia definició de laboratori ciutadà: “Són espais relacionals, híbrids, poc determinats i necessaris, amb una lògica multi-actor, que actuen com a interlocutors entre els actors polítics i econòmics, és a dir, els que prenen decisions, i la ciutadania”.

Sergi Frías (Coboi lab) - Biennal de Pensament 2020

Sergi Frías (Coboi lab) durant el debat

Des del seu àmbit, Ester Omella ha començat la seva intervenció assegurant que els laboratoris ciutadans han sigut els referents per definir un dels objectius estratègics del Servei de Biblioteques: canviar el model de governança de les biblioteques públiques, uns espais que han de “millorar la vida de les persones i transformar l’entorn”.

Ester Omella (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) - Biennal de Pensament 2020

Ester Omella (Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) durant el debat

Irene Lapuente, en el seu torn, ha afirmat que la feina dels laboratoris ciutadans ha de ser constant, una tasca “del dia a dia”, per aconseguir trobar les millors solucions als reptes, no només solucions. 

Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) - Biennal de Pensament 2020

Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) durant el debat

Per tancar aquesta primera ronda temàtica, els responsables dels labs de Sant Boi i de Cornellà de Llobregat han aportat conceptes que, segons la seva òptica, resumeixen l’essència dels laboratoris ciutadans.

Frías ha explicat que en els labs és molt important el procés, el fet d’anar coconstruint un coneixement i seguint un mètode, aportant rigor i consens. Finalment ha conclòs: els laboratoris ciutadans han de ser traductors de tendències

Comunitat. Cultura. Coneixement. Idees. Projectes. Persones amb ganes de canviar les coses. Només calen oportunitats per poder fer-ho” són les paraules que ha fet servir González per resumir la naturalesa dels labs.

Retorn social, comunitats, participació ciutadana i cocreació

Iniciant una nova roda d’intervencions, Javier González ha explicat la contribució dels laboratoris ciutadans a la societat des de l’experiència i la consolidació del lab de Cornellà de Llobregat: “Acompanyem la ciutadania en totes les etapes de la seva vida. Formem els adults del demà en STEAM i en futures professions. Ens fixem en les motivacions i els interessos dels joves. Donem suport a start-ups i pre-emprenedors. Cedim part del nostre pressupost perquè altres puguin executar les seves idees”.

Seguidament, Sergi Frías ha argumentat que els labs s’han convertit en espais de relació, experimentació i coneixement que han despertat una sensibilitat per començar a fer coses noves, per crear un discurs multidireccional i per reflexionar abans de prendre decisions complexes. “El fet de dedicar-nos a pensar ja em sembla rellevant”, ha sentenciat.

En aquesta línia, Ester Omella ha volgut reivindicar la necessitat de disposar d’indicadors d’impacte que demostrin la contribució de les biblioteques i dels labs en el desenvolupament social i econòmic. 

D’altra banda, Omella també ha manifestat que laboratoris ciutadans i biblioteques comparteixen la mateixa inquietud i és la que té a veure amb arribar a les comunitats, fomentar la participació ciutadana i la varietat de públics. Ella mateixa ha asseguretat que, tant a les biblioteques com als laboratoris ciutadans, l’especialització i la proximitat són elements essencials per adaptar-se a l’entorn i donar resposta als reptes locals concrets; una realitat que el Servei de Biblioteques ha pogut comprovar després d’impulsar els bibliolabs a diverses poblacions: “No hi ha dos bibliolabs iguals i el que fa que siguin diferents és l’ecosistema de cada municipi”.

Lapuente ha subratllat la transdisciplinarietat com a via de captació de públic, assegurant que és clau “deixar de veure les costures de les disciplines” i destacant la necessitat de complementarietat per “construir un origami gegant, un poliedre”.

Per fomentar aquesta participació ciutadana i “no convèncer a les persones que ja estan convençudes”, Frías ha assegurat que és clau anar a buscar comunitats definides i no cometre l’error d’intentar arribar a un públic massa ampli o genèric. González, finalment, ha argumentat que és imprescindible tenir en compte l’interès individual i col·lectiu i aconseguir superar la participació per passar al compromís

Acte 'Com millorar la meva ciutat des d'un laboratori ciutadà' - Biennal de pensament 2020

Auditori del Citilab durant el debat

Aquesta iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cercar