Periodisme Digital

El preu del periodisme digital


El magnat de la comunicació nord-americana ja va avisar. Aquest estiu Rupert Murdoch, propietari de The Times, Wall Street Journal o la Fox, entre molts d’altres, va dir adéu al “tot gratis” d’Internet: va anunciar que tots els seus mitjans a la xarxa seran de pagament en un any. El debat està sobre la taula. Mitjans de comunicació gratis o de pagament en la xarxa? Una comparativa del que cobren pels seus continguts els principals mitjans on line del món occidental reflexa que, de moment, la majoria opten per una opció mixta.

La pregunta que un es pot fer és ¿per quant temps? Després de l’anunci que tots els mitjans on line del gegant de la comunicació d’origen Australia seran de pagament, altres diaris com The New York Times o diverses capçaleres europees han assegurat tenir la intenció de seguir el mateix camí.

Malgrat això, actualment no tots els continguts on line dels principals diaris són gratuïts . Generalment, per accedir al format PDF o a l’Hemeroteca cal obrir el moneder. Encara que hi ha diferències.

A Espanya

Segons la informació.com, –que va realitzar una taula comparativa del panorama de la premsa digital espanyola , europea i nord-americana-, quatre dels grans periòdics espanyols (El Pais, El món, Abc i La Vanguardia) coincideixen en oferir la seva informació de darrera hora gratis. Hi ha diferències, però. Mentre que diaris com El Mundo, ABC i El País ofereixen una notable quantitat de reportatges de la versió de paper, propis i signats pel seu equip de redacció, La Vanguardia oferiex en obert uns pocs reportatges de l’edició impresa i ofereix continguts elaborats únicament per a la web. La capçalera barcelonina és l’única de les quatre que ofereix la seva hemeroteca totalment gratuïta –tant en html com en pdf- i sense límits de temps. Així, mentre l’ABC i Món cobren pel seu arxiu històric, el diari del Grup Prisa ho fa per la seva versió PDF de l’hemeroteca.

Tampoc coincideixen en els preus. Des dels 75€ de la inscripció a l’edició impresa en format PDF d’El Mundo o els 80€ d’El País (que dóna accés a Le Monde, NY Times, entre altres) als més cars de La Vanguardia (99€) i els 165€ -i accés a suplements- de l’ABC.

Al món

Crida l’atenció la capacitat d’innovació dels mitjans anglosaxons. Tots ofereixen continguts extra –sense anuncis o mots encreuats inclosos- a més de molts més continguts amb imatge de vídeo, dos aspectes no massa freqüents entre els diaris on line espanyols. També hi ha diferències en el cost. Mentre que el diari francés Le Figaro cobra 25€ al mes, NYtimes és el més car amb un preu de poc més de 120 € anuals.

Malgrat que tots coincideixen en oferir continguts d’última hora gratuïts, les múltiples variants, paquets de subscripció i tarifes no ajuden a que el lector pugui comparar amb facilitat.

Si la iniciativa liderada per Murdoch triomfa, en breu hi haurà un denominador comú: caldrà gratar-se la butxaca per llegir els grans diaris del món on line.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cercar