Vaques En Un Entorn Natural

El ritme de les vaques i la innovació

Donant un volta més als processos d’innovació a les organitzacions, Ramon Sangüesa ens ofereix en el seu bloc una reflexió sobre el concepte de productivitat i de com habitualment les empreses s’obliden que l’aprenentatge requereix també un temps i un ritme propis.

Una bona manera d’entendre-ho és observar a les vaques pastar en el camp, almenys si se les contempla com ho fa Gordon MacKenzie en el seu llibre Orbiting the Giant Hairball.
Seguint la metàfora de MacKenzie, mesurar els processos creatius i d’innovació en una empresa sobre la base de resultats tangibles, sense tenir en compte els avanços acumulatius previs, seria comparable a considerar que la vaca només és productiva en el moment que dóna llet. Això s’anomena confondre el resultat amb el procés.

L’organització efervescent
Posant-nos en l’extrem -poc freqüent- d’organitzacions tan entusiastes, innovadores i hiperactives que no tenen prou en compte els seus processos d’aprenentatge, Sangüesa apunta la qüestió clau de com aprendre en el procés d’innovar. L’equilibri entre el fer i l’aprendre suggereix la necessitat d’adquirir un cert ritme, una necessitat vital si les organitzacions volen que els seus integrants evolucionin i aprenguin en el camí.

L’analogia amb Citilab resulta evident, i dóna motiu a un debat que sens dubte tindrà continuïtat a mesura que s’afegeixin elements per anar (re)descobrint la identitat de Citilab.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cercar