Twitter i Facebook entren en joc a les eleccions de l’Iran

La tecnologia està jugant un paper protagonista a les eleccions presidencials d’Iran del proper 12 de juny. En un país amb prop de 23 milions d’internautes i una comunitat virtual amb més de 6.000 blogs, la xarxa ha esdevingut per als votants iranians en una eina essencial per informar-se i implicar-se en els comicis. Entrevistes on line dels candidats, Facebook, Twitter o milers de blogs irrompen a la vida política d’una de les nacions musulmanes més poderoses del món.

Vermell, verd i blau. No es tracta d’una trilogia alternativa a l’obra més famosa del director de cinema polonès Krzysztof Kieslowski. Són els colors de les properes eleccions presidencials del 12 de juny a Iran. Mahmoud Ahmadinejad, actual president del país, és el vermell. El seu principal rival, Hossein Mousavi, primer ministre del país entre 1981 i 1989, el verd. Els desencantats amb el sistema electoral, el blau. En les darreres setmanes, la xarxa social Facebook ha esdevingut una plataforma d’expressió política controvertida que va dur a les autoritats a prohibir el seu accés (es van tirar enrera poc després). Els partidaris del líder de l’oposició, majoria a la xarxa, van decidir pintar de verd els seus perfils per donar suport al canvi i van crear grups contraris a l’actual president als quals es van unir milers de persones. Els votants de Ahmadinejad van contrarrestar pintant les seves fotos de vermell. La guerra de colors, en aquest cas iniciada al Facebook, que recorda a les recents Revolució taronja a Ucraïna i Revolució de les roses a Geòrgia, no són l’únic exemple de la vitalitat política d’internet en aquestes eleccions.

Malgrat la seva política nacionalista i conservadora, Mahmoud Ahmadinejad també ha traslladat la seva atenció al ciberespai. A més de diversos vídeos oficials penjats a youtube, alguns a mig camí entre la proposta política i la propaganda pura i dura, existeix un grup pro Ahmadinejad al Facebook, un grup d’usuaris de Twitter actius que demostren el seu suport a la xarxa i s’ha format el moviment en línia Dar Emtedad Mehr per donar suport a l’actual líder iranià.

No obstant això, el moviment anticonservador és majoria a internet. I en un país de 70 milions d’habitants, on el 60% són menors de trenta anys, on 47 milions tenen accés al mòbil i al voltant de 23 milions es connecten a internet, l’ús de les noves tecnologies que facin els candidats, malgrat la censura i els filtres que aplica Teheran, pot ser crucial.

Els moviments de l’oposició a la xarxa han seguit diverses vies d’expressió. Des de les campanyes a Facebook i Twitter, fins a aparicions de personatges de gran pes polític a diaris o canals de televisió digital. Fa uns dies, Mohamad Khatami, l’expresident reformista iranià i partidari de la candidatura d’Hussein Mousavi, va participar a Mowj4, un programa de TV per internet llançat pels reformistes, on va respondre preguntes llançades per bloggers, membres de Facebook o Twitter. L’antic president va respondre a preguntes sobre les eleccions, política exterior i, com no podia ser d’altra manera, d’internet.

I també hi ha espai per a l’humor a la xarxa amb una sèrie de caricatures dels candidats que ha esdevingut un fenomen viral i que es reprodueixen a milers de webs y xarxes socials iranianes.

Però internet no només juga un paper en clau electoral. El ciberespai és un lloc privilegiat per acabar amb els prejudicis cap a una nació que va ser assenyalada per l’expresident dels EUA George Bush com un dels països integrants de l’eix del mal. Les habituals declaracions agressives del president conservador Mahmoud Ahmadinejad –en més d’una ocasió, per exemple, ha dit que caldria llançar als israelites al mar- provoquen que la seva figura protagonitzi la majoria de notícies que arriben a occident d’un dels països més avançats i amb una de les històries i cultures més valuoses de l’Orient Mitjà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cercar