Primer seminari e-Research

El dijous 26 de febrer va realitzar-se a la Universitat Oberta de Catalunya el primer dels seminaris sobre e-Research organitzats pel grup de recerca Interacciones, amb la col·laboració del CitiLab, l’IN3 i l’Observatori per a la CiberSocietat.

Es va obrir així un espai de reflexió acadèmica sobre el que suposa la irrupció de les noves tecnologies en les pràctiques de recerca, tant per la ciència com concretament respecte les metodologies d’investigació qualitativa dins les ciències socials. Aspectes com què suposen les eines TIC i el treball en xarxa per a la generació de coneixement, o la posició de l’investigador en aquests nous mitjans i en les noves metodologies de cerca de dades, van ser alguns dels aspectes que es van començar a abordar.

Eduard Aibar, Vicerector de Recerca de la UOC, va explicar com les xarxes de col·laboració i intercanvi a distància son el mateix fonament de les comunitats científiques modernes, des d’abans inclús de l’aparició d’Internet, i va abordar qüestions com la falsa dicotomia entre comunicació i producció de coneixement, com les interaccions electròniques deixen grans possibilitats de registre i rastres potencialment clau per a ampliar l’abast de la pràctica investigadora, així com l’impacte creixent de les publicacions científiques en línia obertes per contraposició a les de pagament.

També va fer referència a estudis recents que demostren la creixent preeminència de la recerca portada a terme per grups d’investigació, més que no pas la producció científica d’autors individuals, i com els estudis produïts en col·laboració (entre dos o més recercaires) tendeixen a ser en general més referenciats i de qualitat en tots els àmbits de la producció científica.

Adolfo Estalella, investigador doctoral de l’IN3, que actualment es troba realitzant la seva tesis etnogràfica sobre la identitat dels blocaires, va apropar-se a la metodologia i el treball de camp que ha dut a terme al respecte, tant pel que fa a les eines que ha fet servir (càmeres digitals, xats, el propi bloc, etc) com al paper del recercaire a Internet, immers en dinàmiques noves de retroalimentació comunicativa entre els objectes d’estudi i el propi investigador.

Va incidir en com el material empíric trobat i publicat en obert, tot i fer servir metodologies antropològiques clàssiques, planteja qüestions concretes com ara l’exposició pública, la privacitat de dades o l’accés a punts concrets de la investigació. També va explicar com, a diferència d’altres camps científics (on la tecnologia està progressivament acceptant-se en pràctiques com bancs d’informació, visualització de dades, etc) encara hi ha respecte a aquestes pràctiques lectures escèptiques i crítiques des de diferents àmbits acadèmics de les ciències socials.

Durant la ronda de preguntes van plantejar-se temes al voltant de com la investigació des del punt de vista de l’e-Research pot suposar, més enllà de la incorporació instrumental de la tecnologia, noves pràctiques i intensitats metodològiques, o les possibilitats i problemàtiques d’aquest tipus de recerca en entorns immersius com ara el Second Life.

Més informació sobre els propers seminaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cercar